dijous, 30 de desembre del 2010
A COPS DE REM
A COPS DE REM
A cops de rem
parteix la barca
enllà del port.
Se'n va la llum.
Silenci blanc
d'esquitxos blaus;
llast de desànims
amb gust de sal.
Mar de desig,
mar de neguits.
Es fon la vida
a cops de rem,
a solcs perduts
a maregasses.
Llops mariners
de terra endins
la barca enfonsen.
dissabte, 11 de desembre del 2010
BABEL, DE NOU?
BABEL, DE NOU?
S’omplen de plors els ulls de les estrelles
i el rellent de la nit s’ajoca damunt meu.
S’engargussen els mots i s’enverina
la parla, que és hereva dels meus avantpassats.
No s’albira l’Advent. És mort l’Infant?
Herodes ha abolit la llavor de l’amor?
Han guanyat els traïdors? Desfet el poble,
s’alça de nou Babel a la casa dels pares.
Arriba, ja, la fam parlant la nostra llengua,
i ningú no m’entén quan recito el meu plany.Arraulida al replà de l’esperança,
requereixo al setè clarí que abrivi el so
per atènyer el triomf de la veu asservida.
Invoco als vencedors, fills de l’Apocalipsi,
que per fi em duguin la nova Jerusalem.
Dementre, en un racó de pagesia
guarneixo el teu llitet de fusta d’àlber
i encenc el foc, esperant-te com sempre.
Montserrat
Bones Festes! Família Pujol-Altarriba
NADAL 2010
dimecres, 1 de desembre del 2010
COMPOSICIÓ
COMPOSICIÓ
Sense mots confegeixo el poema.
Em valc de silencis i afectes,
de blancs somriures, de complicitats comunes
i de fragments de somnis fixats a la mirada.
Em valc del tossut sentiment
que m’ha perfilat rarament isarda;
de glopades de pors i de neguits;
d'aurores manuscrites als fulls del meu diari.
Em valc de tu,
únic lector que em penses.
M.Altarriba
dissabte, 2 d’octubre del 2010
M'he fet il.lusionista
M'he fet il.lusionista
M'he fet il.lusionista de carrer,
titellaire ambulant àvid de transformar
els somnis i l'atzar amb l'atrotinat truc
de fer aparèixer flors d'un pal de fusta,
d'inventar fanalets que m'il.luminin
els camins enfoscats per on transito,
o fer volar coloms en tardes de diumenge.
He vist la teúrgia dels teus ulls perdent-se
feixes enllà dels mals averanys de la nit,
i he provat, amb jocs d'atzar, retrobar la joia
que em desaparagué al fons d'un copalta.
M'he fet bruixa per obtenir el poder
que em cal per dominar el present,
encenall d'un temps cobejat que se m'esmuny.
He invocat els déus perquè m'alliberin
del monstre que em rosega pit endins,
pactant amb el diable perquè em retorni els mots
que m'han d'alliberar de la foguera,
i he volat a cavall d'escombres i de forques
per trobar el bruixot remeier
que em trenqui el malefici, i així alliberada
de glavis invisibles, guarida de desficis,
bescanviar els poders de la màgia negra
per la gran veritat de les coses petites.
M.Altarriba
dimarts, 8 de juny del 2010
TARDOR
TARDOR
Bancals de boires,
i un sol que em diu que tu ets en mi.
L'ordre en els ulls
i a mans esteses,
tendres carícies del vent.
Faig el camí de bon matí
amb el perfil de l'esperança
dibuixat al vidre del meu utilitari.
Vola l'ocell que apropa veus
del nostre niu.
Simfonia dels sentits
amb notes de llibertat
pengen de les branques
del roure humil
que em trobo arreu.
Jo escolto la seva veu manyaga,
mentre m'enfilo muntanya amunt
del pensament.
En aquesta tardor se'm mostres
espurna de llum que enceta
el meu primer somriure.
M.Altarriba
dissabte, 8 de maig del 2010
L'HORA DEL SOMNI
L'HORA DEL SOMNI
Es colltorcen blauets a flancs amables
i tremen d'abandó els llavis de la tarda,
d'aquesta tarda espessa de setembre.
Ni el cant del rossinyol travessa l'aire
ni xiuxiuegen jocs els fils d'aram.
La ruta, enllà del cor, furta paraules,
i et sé vessant enyors a prats i molses.
Amb perles de colors a flor dels ulls,
et sento arrossegant els pensaments
per l'estranya pell d'un fugaç caprici.
Tacada pel desig, em ressegueixo
perfils embriagats d'un glop de cel;
evoco els xiscles de l'ahir, confosos
pel vent que acaricia els vells pollancres,
i espero el teu retorn amb l'àcid horitzó
ordint despiatat l'hora del somni.
M. Altarriba
dijous, 22 d’abril del 2010
SANT JORDI, 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
T'HE RECORDAT PERDUDA ENTRE GLICINES
dilluns, 8 de març del 2010
DONA
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Avança, lluita;
l'enemic potentíssim
vetlla per fer-te
la més perfecta andròmina.
Fidel subordinada.
...................................
Dona, tu parles
i et fas veu dels profetes
que amb zel t'imiten.
A recer de la glòria
sempre esdevindràs única.
...................................
Com la formiga,
humil i aqueferada,
així tu, dona
abnegada i soferta
reculls llavors fructíferes.
M.Altarriba
divendres, 29 de gener del 2010
MANS
MANS
Digues-me, amor, què fer-ne de les mans
dins de l’espai que precedeix el somni?
Qui amb tant de zel pot enardir el foc intern
dels meus dits atrotinats?
M’embetumo el palmell del blau, que m’omple
les mans de llum, per a palpar-te.
Cabdello fils, esbarriats
per la lentitud dels dies,
amb la carícia que guardo al tacte,
per què vull oferir-te’ls
amb la seda dels meus encants.
Saps?, l’empenta del vent,
amb udol de llop atrapat,
perfora el buit de les meves extremitats
i les priva de tendreses,
només acullen espasmes d’esgarrifances.
Com puc mutilar l’horror de la soledat
que em perfila les mans àlgides?
Com pot fluir la sang
a les seves venes resseques?
Digues-me, amor, què en puc fer de les mans
sense la vehemència de les teves?
Digues-me, amor, què fer-ne de les mans
dins de l’espai que precedeix el somni?
Qui amb tant de zel pot enardir el foc intern
dels meus dits atrotinats?
M’embetumo el palmell del blau, que m’omple
les mans de llum, per a palpar-te.
Cabdello fils, esbarriats
per la lentitud dels dies,
amb la carícia que guardo al tacte,
per què vull oferir-te’ls
amb la seda dels meus encants.
Saps?, l’empenta del vent,
amb udol de llop atrapat,
perfora el buit de les meves extremitats
i les priva de tendreses,
només acullen espasmes d’esgarrifances.
Com puc mutilar l’horror de la soledat
que em perfila les mans àlgides?
Com pot fluir la sang
a les seves venes resseques?
Digues-me, amor, què en puc fer de les mans
sense la vehemència de les teves?
M.Altarriba
Etiquetes de comentaris:
del llibre "TORNASSOLS"
dimarts, 12 de gener del 2010
FAIG UN BON FILTRE
dissabte, 2 de gener del 2010
ALIANÇA
ALIANÇA
És la nit, la perfecte aliada.
La foscor que em fa mal
em pertany.
És la nit qui em prevé
de l’horror
i els fatics del nou dia.
Jo i la nit,
entrellat d’una màgia obscura,
desolada, perfecte.
Em desperta el desig
que em neguiteja els llavis,
transcendeix a la pell
i em fa seva per sempre,
submisament seva.
M. Altarriba
Subscriure's a:
Missatges (Atom)