divendres, 28 de novembre del 2008

MALGRAT EL TEMPS




MALGRAT EL TEMPS


Un gran sospir, crestalls de llum, trencava
a sol ixent.
Resseguint els malucs de les aigües,
endinsant-se en el gorg transparent de la cala,
assolia el silenci del mar.
Tot dins el tot,
desmesuradament perfecte.
La densitat acumulada al corrent
de les profunditats
esclatava en el màgic festeig de les algues,
el plaer desbordava els límits de la sorra.
Conjuntament, malgrat el temps,
se'ns féu palesa l'oculta realitat
que de lluny pressentíem.
Ara, quan tot recomença a girar
i la nit torna a ser una feble presència,
encenent el fanal del record,
tot serà molt més clar, i també molt més dòcil.

M.Altarriba

dimarts, 4 de novembre del 2008

EM VE LA NIT AMB EL TEU NOM...




EM VE LA NIT AMB EL TEU NOM LLEPANT-ME ELS LLAVIS


Em ve la nit amb el teu nom llepant-me els llavis.
Sobre la taula dels pensaments
s’amunteguen els colors càlids
de les paraules pausades,
l’harmònica simfonia
de les teves mans,
el càntic enlairat del teu sospir.
I tot arran de nit.
Com si un bleixar d’estels em desvetllés
per mostrar-me la imatge que em pren
i m’ensenya l’encís de l’ombra,
la bellesa de les aigües ocultes,
el despertar de la galàxia,
la llum que es desprèn de l’obscur,
i aquesta pau que m’acompanya
amb l’eco, allargassat i serè, de la veu,
d’aquesta nit profunda dels teus ulls.

M.Altarriba