BABEL, DE NOU?

BABEL, DE NOU?




S’omplen de plors els ulls de les estrelles
i el rellent de la nit s’ajoca damunt meu.
S’engargussen els mots i s’enverina

la parla, que és hereva dels meus avantpassats.

No s’albira l’Advent. És mort l’Infant?

Herodes ha abolit la llavor de l’amor?

Han guanyat els traïdors? Desfet el poble,

s’alça de nou Babel a la casa dels pares.

Arriba, ja, la fam parlant la nostra llengua,

i ningú no m’entén quan recito el meu plany.

Arraulida al replà de l’esperança,

requereixo al setè clarí que abrivi el so

per atènyer el triomf de la veu asservida.

Invoco als vencedors, fills de l’Apocalipsi,

que per fi em duguin la nova Jerusalem.

Dementre, en un racó de pagesia

guarneixo el teu llitet de fusta d’àlber

i encenc el foc, esperant-te com sempre.

Montserrat

Bones Festes! Família Pujol-Altarriba

NADAL 2010