ADOLESCÈNCIA

                  Només una remor de sang jove.

                                                     Eugenio de Andrade

                                               “ A la meva néta Berta ”

Floreixen els clavells a flor de llavi

            de la teva primavera incipient.
               Galopen juganers aquests quinze anys
               que et creixen constantment amb el somriure.
              Ets tota un vendaval de cants alegres.
               A voltes,
               melangiosa, et fas caramell d’alba.
               A voltes, ets ocell
               volant a lloure per atrapar un somni.
               Tot en tu és un èxtasi de fantasia.
               Després,
               t’encarrelles com l’heura amb mans menudes
               per abastar el petó d’un àngel blanc
               i abraçar-lo amb tendresa, com si fos la nina
               que vigila l’estiu del teu posat.
               Et miro amb goig , i la llum del teu rostre
               incendia la brossa que m’envolta.
               Així  te’n vas i tornes sembrant d’or
               els terrossos del camp que ja no llauro.
               Així et contemplo, corrent com el riu
               de sota casa, allunyant-te de mi,
               rebel, alegre, viva, audaç, salvatge,
               amb una remor fèrtil de sang jove.

                Jo, en silenci,

esbrosso el camí esquerp que pot ferir-te.

                                                    M.Altarriba