COMENÇA EL DIA, AMOR MEU…
Comença el dia, amor meu, i els ulls de les muntanyes
s'encenen de la vida dels teus ulls;
els meus delers voleien sobre els arbres
talment el rossinyol que enceta el cant
a la bellor de l'alba.
Suavitat, blanesa que em porta a recordar-te,
confós entre els vergers ubèrrims que t’amaren
de l’íntima rosada que m'exalta.
Empresonada dins l'escalèxtric, avanço
a contracor, joguina de l'atzar,
travessant les fronteres que m'enceguen
amb neons estridents, privant-me de la joia
de contemplar el teu tros brunyit de sols i llunes..
Hauré d’esperar un altre jorn per veure com ixen
vermelles margarides vora els terrenys llaurats
amb la rella perfecta de les teves mans.
Pell de la pell que amb desfici reclamo.
Tacte d'un aire bullent que em reconforta
de l'àlgid despertar del somni estèril.
Comença el dia, amor meu, i amb ell l'enyor,
company fidel que acreix la teva imatge
calcada a l'horitzó que em lluu a la mirada.
M. Altarriba