dimecres, 29 d’octubre del 2008

VESTIDA...



VESTIDA...



Vestida només de records:
Quina núvia!


M.Altarriba

dissabte, 18 d’octubre del 2008

ÉREM I SOM DOS




ÉREM I SOM DOS



Érem dos per estrafer la nit.
Enamorats del mar,
aprofundint rius subterranis,
afollant barreres amb els ulls,
amb tot l’univers a les mans.
Les mans, palpant l’aigua ancestral
de les llàgrimes vermelles,
resseguint la veritat del silenci,
relliscant pendent avall del gran misteri.
Érem i som dos per estrafer la nit,
Ara com sempre, trabucant els núvols
esperem el sol, tot estimant-nos.
Ara com mai, i tan se val, com sempre!

M.Altarriba

divendres, 17 d’octubre del 2008

ESTRENA




ESTRENA


Ressegeixo els racons impregnats
d'aquell migdia inoblidable,
d'aquell migdia carregat de sons
vulnerant el silenci esquerp
de parets encara verges.
Del temps que ens fou donat sense reserves,
no n'hem perdut ni un sol instant.
Hem caçat l'esbatec de l'ocell
suscitant l'aliança del joc,
i l'hem fet glop d'onada fervorosa
en un màgic instant que ens perdura.
Tots els racons descobreixen les marques
de la pell rebregada de goig.
Tots els racons són mirall
de l'insòlit esclat de plaer,
i tots els racons, tots, incitants, martiritzen
l'espiral encesa de la passió.
Se'ns ha donat la mar, i el fons ple de riquesa
ens ha cobert el ventre de petxines,
perles autèntiques que serverem
en la intimitat més fonda
d'aquests racons tan i tan nostres.


M.Altarriba

MONOTONIA





MONOTONIA

És de plom l'oratjol i encomana
un feixuc malestar, una angoixa
que mastego i m'empasso dòcilment.
De bon matí, un estol d'afamades gavines
trenquen silencis obscurs, i encetem
un blau cel massa net per ser autèntic.
Tenim un parterre florit
amb rosers d'artifici;
desdejuni de premsa i cafè,
i hem après un "bon dia" educat,
una mitja rialla aplicada
i un diàleg obtús que emfarfega.
Sort del sol que ofereix llibertats
i la mar ens deslliura del tedi!
És la roda del temps que oprimeix i aclapara.


M.Altarriba

diumenge, 12 d’octubre del 2008

DIC EL TEU NOM





DIC EL TEU NOM


Dic el teu nom i esdevé primavera
tot el fossat on arrela el meu plany.
Fuig l'esparver que s'enduu urc i engany,
i el rossinyol em refà la drecera.

S'obre un temps ple de la joia que espera
feixes enllà, on el somni em pertany.
M'invento un cant que alliberi l'afany
i em llenço a mans de la nit fetillera.

Dic el teu nom i em responc jo mateixa,
perquè ets cabdell de la flonja madeixa
que he debanat amb la seda del zel.

Dic el teu nom i m'empasso una a una
totes les lletres, tastant la fortuna
d'assaborir dels teus llavis la mel.

M.Altarriba

QUAN EM DESPERTO





QUAN EM DESPERTO


Quan em desperto,
em consola pensar-te
com un raig d'alba
que m'acull i m'habita
amarant-me de dia.


M.Altarriba

JA ÉS TARD





JA ÉS TARD


Obro la tarda pel finestral dels anys
i s'esdevé un ocre corsecat
la llum que m'il.lumina.
El roure resta verd, més ai! els fruits
es podreixen barrejats amb la fullaraca
que s'estén dessota seu.
Ja és tard, és massa tard per reflorir,
el fred es recargola pel damunt
del turonet de les Forques.
S'entreveuen els xiprers
de la vall del silenci, i el sol
no m'escalfa les mans pansides.
Resignada, o tal volta furiosa,
escric l'empenta de la sang que es rebel.la
perquè no creu en decadències,
i esplaio el somni, el desig, la vida
pel corrent del riu que em banya
el delit enderrocat.


M.Altarriba


dissabte, 4 d’octubre del 2008

ETS VAIXELL ANCORAT




ETS VAIXELL ANCORAT


Ets vaixell ancorat
a la cala verge del meu cos.
D'ençà que et tinc,
em creixen lliris puríssims
a les illes sorrenques
del sentiment.

M.Altarriba

divendres, 3 d’octubre del 2008

PER SEMPRE




PER SEMPRE


M’adormiré en la tarda blava dels teus ulls,
i navegaré per les nines humides
delitant-me d’abrilats colors.
Resseguiré rutes fressades per les estrelles,
rebolcant-me en abismes de llum.
M’amararé de la saba salada
perduda en el llac del llagrimall.
Clouràs les parpelles, i em quedaré
dins de la tarda blava dels teus ulls
per sempre.

M.Altarriba