L'HORA DEL SOMNI
Es colltorcen blauets a flancs amables
i tremen d'abandó els llavis de la tarda,
d'aquesta tarda espessa de setembre.
Ni el cant del rossinyol travessa l'aire
ni xiuxiuegen jocs els fils d'aram.
La ruta, enllà del cor, furta paraules,
i et sé vessant enyors a prats i molses.
Amb perles de colors a flor dels ulls,
et sento arrossegant els pensaments
per l'estranya pell d'un fugaç caprici.
Tacada pel desig, em ressegueixo
perfils embriagats d'un glop de cel;
evoco els xiscles de l'ahir, confosos
pel vent que acaricia els vells pollancres,
i espero el teu retorn amb l'àcid horitzó
ordint despiatat l'hora del somni.
M. Altarriba