divendres, 24 de juliol del 2009

RECERCA



RECERCA


Em gronxo en la tranquil·la mansuetud
oferta a déus llunyans que no endevino
darrere el pas del temps xacrós i las.
Lluito per heure una pila de mots
que em donin a entendre l’eternitat promesa
com a fet versemblant d’una vida d’amor.
Grato bocins de pensaments segurs
per tenir la certesa d’aquell U veritable
que s’esmuny entre orgies terrenes.
Busco el frèvol color de la mort
que s’ofega en afamades conquestes.
Pateixo la buidor de la nit que m’arrenca
les pregàries que encamino al cel,
a aquest cel que m’amaga la lluna.
Més enllà de l’enllà on la força del Verb
m’agullona els sentits.
Més enllà de la meva ignorància.


M.Altarriba

REBO LA PLUJA



REBO LA PLUJA



Rebo la pluja
com la glopada viva
del rou que amoixa
els teus parterres únics
d’eternes primaveres.

M. Altarriba