OBSTINADAMENT
Obstinadament avanço sense por
pels marges que esgarrinxen
la cuirassa que, capa a capa,
ha anat ocultant la part sensible
de la carn damnada.
M'agrada caminar per la via morta
del meu somni tossut.
A voltes, rendida, m'assec a la pedra
solitària que em fa d'amiga.
La passivitat del descans em rebel.la
i continuo avançant
per pedregams perillosos.
Sé molt bé que res no serà
com jo voldria, que seguiré
ferint la pell agosarada
que cerca la blancor virginal de la neu
a terrossos ressecs de fites malmeses.
Amb tot i això, m'agrada caminar
per la via morta del meu somni tossut.
M.Altarriba
