FE,

  ESPERANÇA,

                            I

                            LLIBERTAT

 

                                          Fa tants segles que morires
                                          Enaltint la llibertat!

Entre l’odi i la venjança,

                                          Suportaves cops i insults
                                          Per  poder emancipar l’home
                                          Escarnit i difamat.
                                          Res de nou, seguim com sempre
                                          A remolc del teu missatge.
                                          No avancem i estem dolguts,
                                          Ço que tant el seny exalta.
                                          Ara o mai!,  proclama el poble

I s’aixeca enfervorit.

                                          Lluitarem amb fe i audàcia
                                          Lluny de mentides i pors,
                                          Invocant ajut i força
                                          Ben a prop del teu bressol.
                                          Entre càntics d’al·leluia
                                          Reviurem un altre cop
                                          Turmentades singladures
                                          Amb un viu sentit de Pàtria
                                          Teixit al vell estendard.

                                                                                             M.Altarriba

 

                                                          Bones Festes!
                                                                    Nadal 2012

Família Pujol-Altarriba

 

 

 

                                                     

ADOLESCÈNCIA

                  Només una remor de sang jove.

                                                     Eugenio de Andrade

                                               “ A la meva néta Berta ”

Floreixen els clavells a flor de llavi

            de la teva primavera incipient.
               Galopen juganers aquests quinze anys
               que et creixen constantment amb el somriure.
              Ets tota un vendaval de cants alegres.
               A voltes,
               melangiosa, et fas caramell d’alba.
               A voltes, ets ocell
               volant a lloure per atrapar un somni.
               Tot en tu és un èxtasi de fantasia.
               Després,
               t’encarrelles com l’heura amb mans menudes
               per abastar el petó d’un àngel blanc
               i abraçar-lo amb tendresa, com si fos la nina
               que vigila l’estiu del teu posat.
               Et miro amb goig , i la llum del teu rostre
               incendia la brossa que m’envolta.
               Així  te’n vas i tornes sembrant d’or
               els terrossos del camp que ja no llauro.
               Així et contemplo, corrent com el riu
               de sota casa, allunyant-te de mi,
               rebel, alegre, viva, audaç, salvatge,
               amb una remor fèrtil de sang jove.

                Jo, en silenci,

esbrosso el camí esquerp que pot ferir-te.

                                                    M.Altarriba

                                  

VOL INTERDIT

VOL INTERDIT



Volaves alt, molt alt, inabastable,
lluint la blanca testa per l'atzur,
cridant-me vehement, un crit patètic
que m'omplia d'anhels de llibertat.
Oferta al vent del teu esbatec d'ales,
odiava les xarxes que oprimien
el cos, de temps, separat dels sentits.
De tant en tant, fulles esmorteïdes
de l'eucaliptus ubèrrim s'ajeien
damunt la meva pell amb viu afany
de guarir-me d tanta soledat.
I tu, incessant, resseguint l'àmbit
del clos interdit, cada cop més lluny,
cada vegada més inabastable.

M. Altarriba