dilluns, 8 de desembre del 2008

FLOR DE MURTA


FLOR DE MURTA




Endins de l’ànima
em creixes, flor de murta,
tan delitosa
que a l’alè del somriure
hi liben les abelles.

M. Altarriba

dimarts, 2 de desembre del 2008

TE'N RECORDES?



TE’N RECORDES?


Te’n recordes, amor, d’aquella lluna
que dansava cofoia dins la nit,
i ens mostrava el desig dins l’hora bruna
amb la força goluda del delit?

Te’n recordes d’un mar com bassa d’oli
que ens omplia de pau l’esguard novell
i aquell cor trasbalsat de pipioli
que saltava joiós dins de la pell?

Te’n recordes, amor, de l’aspra roca
que feria nueses innocents,
i dels noms dibuixats damunt la soca
i del gust salabrós en nostres dents?

No és ben cert, amor meu, que tonifica
memorar aquella música enervant
i el flairar del sorral, i aquella mica
de tremor que ens feria el llavi amant?

Com cremava aquell foc que s’encenia
resseguint de les venes el camí!
Era bell el misteri que ens colpia
i era fresca la brisa del matí.

Els gemecs dels sospirs eren com perles
a l’abric de la sina de vellut,
eren cants aflautats d’un vol de merles,
eren flors amb perfum de joventut.

Encetant passions desconegudes
descobríem el zel més novençà.
Te’n recordes del feix d’hores viscudes?
Te’n recordes encara d’estimar?


M.Altarriba