LA PAU D’AQUEST NADAL
El fred viu porta abric de paraules amables,
va tapat, això sí, amb caputxa de por,
però dins del sarró branquillons de ginesta
han brotat a destemps, sense llum ni saó.
Les nadales i els bels han unit partitures
i si el cel plora flors pel dolor més punyent,
l’anhelat manifest ens refà l’esperança
d’un Advent més humà, d’un Nadal diferent.
Es desfeia el conjur un captard de maragda,
quan el vespre es vesteix amb pijama de sol,
quan el somni es fa dolç i s‘estoven les ànsies,
quan és fàcil resar per calmar el desconsol,
quan s’arrapa a la pell aquell cant d’al•leluia
que esgarrifa la nit, de tan tendre i suau,
quan se sent que l’Infant ha esclafit en rialles,
quan a fora el Portal s’hi celebra la PAU.
Montserrat Altarriba