M'HAS DEIXAT GUST DE SAL

M’HAS DEIXAT GUST DE SAL

M’has deixat gust de sal a la sang
i un vaivé esvalotat a les venes
que reclama el teu nom.
Vaig buscant amb les mans demacrades
un color que em recordi el teu bes,
i pateixo l’embat de l’oblit a la pell,
on arrela la flor d’un ahir
ple d’escuma argentada.


******************


SENYOREJAVA L’ONA


Senyorejava l’ona, com voldria
senyorejar la teva nit
amb mans de foc, malgastant solsticis,
lluitant a marees de glaç.
Nua de tu, plena de tu,
amortia el retruc de la sang
amb glopades de sal.
Perseguint-te a mercè del furor de la mar,
s’esvania la tarda.
Ofegat el neguit,
m’he abaltit a la sorra.


******************

HA ARRIBAT EL TEMUT TEMPORAL


Ha arribat el temut temporal,
i el vaixell sotsobrant
s’ha allunyat del meu port;
no puc vèncer la força del vent
ni el desdeny de la lluna traïdora.
Ran de mar, les deixalles
d’una història d’amor.
Sobre el pit, el silenci de l’aire.

******************

AMB EL PIT ESQUINÇAT


Amb el pit esquinçat
i les galtes salades de llàgrimes,
he naufragat a l’illot del desànim.
Ja ni em resten paraules.
L’últim prec, se l’enduia
una estrella de mar
pels corrents de l’absurd.

M. Altarriba

******************

Del recull: “M’HAS DEIXAT GUST DE SAL”

Rebel.lia d'amor

Rebel·lia d’amor

Ser rebel, t’ha portat
a tornar cada hivern
a escalfar tantes llars
que es corglacen de fred,
d’aquest fred rabiós
que penetra en els cors
on el buit és immens,
d’aquest fred isolat,
tediós i orgullós,
que muralla l’escalf
de la brasa roent
que cada any per Nadal
amatent ens encéns.
Rebel·lia d’amor,
que se’ns mostra al bressol
on reclames la pau,
on supliques amb plors
la justícia absent,
la igualtat que ens ofèn,
la modèstia nul·la.
Ser rebel fa que avui
et puguem adorar;
fa que sigui vigent
el miracle que ens duus
i que tants rebutgem.
"Oh Nadal", "Oh misteri",
"Oh Betlem", "Cor d’infant".
Rebel·lia d’amor!

M. Altarriba