dimecres, 14 de desembre del 2016

TERRATRÈMOL NADALENC

 

 














TERRATRÈMOL NADALENC

És desolador el cor del poble.
Un silenci estrafolari s’escampa
entre les llambordes esquerdissades.
La runa és per arreu.
No queden portes on poder trucar,
només un establia acull el plor del Nen
que s’encomana amb el gran plor del món.
La terra, en un estremiment brutal,
s’obre engolint les esperances.
I surto per donar el pit als afamats,
penetro refugis, m’endinso en la pols,
la pols del temps sense futur.
Porto al cistell remeis pels desvalguts,
i un estel perdut camí de la Pau.
Cerco la llum del sol, una rialla,
cerco l’Amor.
Als arbres, ocells esmaperduts em sotgen.
Potser, si un cor de rossinyols valents
enceta el cant i entona una nadala
pregant el teu retorn, potser podríem
salvar  la veu dels desvalguts
i alçar pendons de reconquesta.
Només ens cal saber si et veus amb cor
d‘escoltar el plany antic; si ens pots curar
la por de l’incògnit desenllaç.
Ens cal saber si podem comptar amb Tu.
Ens pots dir, Jesús, si encara ets amb nosaltres?

                                          M.Altarriba


 Nadal 2016



divendres, 14 d’octubre del 2016

FONT DEL PARC



 
FONT DEL PARC


Cobricel d’ocells i d’amoretes.
Florida ombra de mel.
Tot és més clar a recer dels teus braços.
A l’aixopluc del lleu foscant
he après a valorar el silenci,
i a desxifrar el missatge enjogassat
del ventitjol, esmunyint-se
muntanya avall amb lleugeresa.
Humil brollador de fantasia.
Sento el cor dels sallentins
en la somsònia alegre del teu raig,
i endevino els seus anhels
en la tremolor del doll frescal
que apaivaga la meva immensa set
de transparència.

M.Altarriba