diumenge, 2 de novembre del 2014

PARE



 















PARE

SEMPRE A PROP

Davallaven de cel degotalls incomptables.
Era fosc. Un migdia d'octubre
reclamava el seu lloc entre llums atordides.
Tot l'asfalt era un joc de miralls.
Diminutes onades lliscaven pel terra
per fer espai al desfici insistent
d'habitants del castell rufagós.
Era un dia d'octubre maldestre,
molt a prop de Tot-Sants, que agitava
desconsols sadollats d'enyorança.
Tot el gris d'un condol massa tendre
se'm mostrava punyent pels carrers
que sovint acollien el pas feixugós
dels teus peus avorrits d'impotència.
Era massa cruel recordar l'habitatge
que guardava el teu cos aïllat
del caliu de la llar, i dels teus.
I aquell vel compassat mormolant
el llenguatge incomprès que em turmenta.
I l'adéu reservat dins la nit més callada.
Tot ho deia la imatge del temps,
llagrimall emboirat de nostàlgies.
Era prop de Tot-Sants.
Prop de tu, pare meu.
Sempre a prop.

M. Altarriba
 Poema del meu primer llibre " De sobte s'alça un mur ran de mirada"

dijous, 22 de maig del 2014

PER TU




PER TU

Vaig amagar la meva rialla
pels plecs amplíssims de la teva pell.
Vaig ofegar el meu gemec
en la pura tremor dels teus llavis,
i em vaig fer papallona per poder volar
fins al pou insòlit del teu pensament.
Vaig recollir de la nit les paraules fecundes
per plantar-les al cor del jardí solitari,
i esclataren els somnis a les soques ferrenyes
del bell bosquet d’alzines.
I fou així com vaig aprendre a valorar
la lluita aferrissada de l’arrel
per sobreviure als estralls humans,
i a descobrir l’estel inquiet que davallava
inconscient per la meva llàgrima.
A la feble llum de la lluna, despullava
el desig a les mans balbes,
i escrivia el teu nom als cabells de les boires.
El teu nom que llegeixo i rellegeixo
en el silenci embriagat de tu,
en el color inextingible del blau,
del meu cel blau, on et trobo disposat
a compartir amb mi l’encís de les estrelles.

M.Altarriba

dissabte, 3 de maig del 2014

EL MEU SILENCI












EL MEU SILENCI

Entraràs de puntetes, sense fer soroll,
i t’arrauliràs prop del meu silenci
on guardo el murmuri suau
de les paraules mig dites,
on hi belluguen foscants prenyats
de veus, o d’una sola veu, oidà!
la teva veu que em ressona
a les ocultes parets de l’ànima.
Entraràs de puntetes, poc a poc,
per no desfer l’encant dels moments
silens i densos de l’abraçada;
de la fonda comunicació
que  la mirada descobreix.
Per no malmetre els llargs
i dialogats silencis
que m’ofereix la solitud del dia a dia.
T’arrauliràs a prop, molt a prop meu,
per sentir els acords musicals
del clos sagrat on intimo amb la bellesa.
I amb el cap sobre el meu pit oiràs
les més formoses paraules d’amor
que mai, seria capaç de pronunciar.

 Montserrat Altarriba

dissabte, 8 de març del 2014

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA




DONA

Com la formiga,
humil i aqueferada,
així, tu, dona,
abnegada i soferta
reculls llavors fructíferes.

Avança, lluita;
l’enemic potentíssim
vetlla per fer-te
la més perfecta andròmina.
Fidel subordinada.

Dona, tu parles
i et fas veu dels profetes
que amb zel t’imiten.
A recer de la glòria
sempre esdevindràs única.


                  M.Altarriba