L'HORA DEL SOMNI
Es colltorcen blauets a flancs amables
i tremen d'abandó els llavis de la tarda,
d'aquesta tarda espessa de setembre.
Ni el cant del rossinyol travessa l'aire
ni xiuxiuegen jocs els fils d'aram.
La ruta, enllà del cor, furta paraules,
i et sé vessant enyors a prats i molses.
Amb perles de colors a flor dels ulls,
et sento arrossegant els pensaments
per l'estranya pell d'un fugaç caprici.
Tacada pel desig, em ressegueixo
perfils embriagats d'un glop de cel;
evoco els xiscles de l'ahir, confosos
pel vent que acaricia els vells pollancres,
i espero el teu retorn amb l'àcid horitzó
ordint despiatat l'hora del somni.
M. Altarriba
3 comentaris:
Un poema que fa dies que l'he rellegit vàries vegades, no m'atreveixo a respondre-te'l amb un altre poema. L'hora del somni té molts minuts, més d'una lluna, diferents aires, més d'un desig... "La ruta del cor" té camins i dreceres, però sempre troba l'hora del somni...
Una abraçada sense hora.
onatge
Hola, onatge, he vist que heu editat un llibre, on el puc trobar?i com s'ha de fer per entrar en aquest grup?
Espero la teva resposta.
Gràcies, onatge, pel comentari.
Montserrat
Voldria escriure algun comentari
als teus poemes però no sé perquè no me'ls edita.
Hola Montserrat, donat que no estic segur de que la teva adreça sigui correcte, almenys la que surt al blog teu. Et deixo la meva -que per cert al blog està dins de "visualitza el meu perfil-. Pel que fa als comentaris, sé que alguna vegada passa, però és qüestió del sistema i no pas que jo barri el pas a ningú i menys a tu. Quan et passi si m'envies el comentari, ja li adjuntaré jo.
onatge@gmail.com
Una abraçada d'espera.
onatge
Publica un comentari a l'entrada