dimarts, 24 de març del 2009

L'HORA BAIXA M'ATRAPA NUA




L’HORA BAIXA M’ATRAPA NUA



L’hora baixa m’atrapa nua,
desvalguda, sense l’arrop
llangorós dels teus ulls.
He vist el somni arrecerat
a la cala florida de veus.
He palpat la remor del sospir
a les notes finíssimes
del violí del vent.
He olorat el blauet
que estenia els seus pètals
a la llum ignota
del capvespre morat,
i t’he buscat arreu,
fins que l’ocell negre de la nit
amb un presagi d’ombres sinistres
m’ha pres entranya endins
de l’esperança.
M. Altarriba

diumenge, 15 de març del 2009

VORA EL MAR




VORA EL MAR


T'esperava, àngel meu, dibuixant
el teu rostre de lli al coixí
ensopit de la sorra calenta.
Resseguia el perfil d'infinit
que entreveia entre roques esquerpes,
i et pintava la cara de dia,
i els cabells d'un crepuscle fidel,
i esculpia les formes humanes
d'unes mans afinades, perfectes,
mentre et duia gestant-te en el cor.
Horitzó de magnífics matisos!
T'esperava amb neguit, rebolcant-me
sobre el cos versemblant, fort i bru,
i el plaer que estremia el meu llavi
era intens, era dolç... Eres tu!

M. Altarriba

dissabte, 7 de març del 2009

COM MÉS T'ALLUNYES




COM MÉS T'ALLUNYES


Com més t’allunyes,
més i més te m’apropes,
ocell que et dreces
vers la càlida cala
d’aquest meu cos que et nia.


M. Altarriba

dijous, 5 de març del 2009

I T'ESCRIC


I T’ESCRIC



Em ve de lluny la veu que llaura l’aire,
i tanco els ulls per copsar l’onejar
suau i delitós del teu respir.
Claps de silencis s’ofrenen a l’èxtasi
que ressegueix la pell, subtil de fantasies,
i et trobo en el panteix desmesurat
que m’omple tantes tardes de colors.
És quan t’escric, i escric íntimament el goig
de percebre en plenitud les vibracions
d’aquesta passió inviolable.
Tots els sentits s’acreixen i s’emplenen
de l’eco vehement de les teves paraules;
del teu sofriment sanglotat a les fosques.
I t’escric, per fruir del dolor compartit,
per llepar la dolçor de la fruita que em peixes
a l’ombra del teu cos, tendal on m’aixoplugo.
Ja no em queden motius per entristir-me.
Lentament avanço cap al retorn
que em condueix a les portes de l’alba
on la llum és prenyada de metàfores blanes.

M. Altarriba

dimecres, 4 de març del 2009

DIC EL TEU NOM


DIC EL TEU NOM



Dic el teu nom i esdevé primavera
tot el fossat on arrela el meu plany.
Fuig l’esparver que s’enduu urc i engany,
i el rossinyol em refà la drecera.

S’obre un temps ple de la joia que espera
feixes enllà, on el somni em pertany.
M’invento un cant que alliberi l’afany,
i em llenço a mans de la nit fetillera.

Dic el teu nom i em responc jo mateixa,
perquè ets cabdell de la flonja madeixa
que he debanat amb la seda del zel.

Dic el teu nom i m’empasso una a una
totes les lletres, tastant la fortuna
d’assaborir dels teus llavis de mel.

M. Altarriba