AQUEST TEMPS
Ha arribat el bon temps de cireres vermelles,
aquest temps delitós on encara rellotges de sorra
ens controlen l’anhel. Oh, bell somni de mar!,
limitat i oprimit per les pors invisibles
d’un oreig insistent a les aigües salades.
A mercè del llagut, mantenim el desfici
que es debat a mestrals i temudes tempestes
escruixint el silenci de les nits nuvoloses.
Descobrim al ponent el desig de percebre
un capvespre brillant i unes albes mel.líflues
a la gropa de l’ona creixent de l’amor.
I en un temps transparent com cristalls de rosada,procurem retenir l’incansable embatol
ran de port, i tenim a la taula cireres vermelles
que ens conviden a viure la tarda i gaudir
d’aquest temps que ens ensenya crepuscles zelosos,
d’aquest temps que ens pertany, malgrat tot, plenament.
M. Altarriba
