dimecres, 24 de setembre del 2008

ARC IRIS




ARC IRIS


Qui ets, que surts, i et fons, i em deixes
projectes esquinçats de llum incerta?
Com ets, si al punt que em tens vençuda,
rebutges tornassols per fondre’t dins la nit?
Vestit de mil colors, avui posaves
enfront del meu palau de solituds.
Damunt d'un jaç de núvols esperpèntics,
que disfressava el teu capteniment,
em reptaves a seguir-te,
o a deixar-me, contemplant, obstinada,
el punt confús del teu retorn,
engolit pel temporal que m'aterra.


M.Altarriba

dimarts, 23 de setembre del 2008

XIPRER DE CEMENTIRI




XIPRER DE CEMENTIRI


Ah, si pogués en tu endinsar-me
i aconseguir la vida invicta que
xucles de cendres ferides de mort,
d’aquesta mort temuda que et festeja l’arrel.
T’admiro! Gallard i prominent, enlaires
esplets de branques assaonades
d’innombrables desitjos soterrats.
La teva força és la nostra força,
el teu orgull, el nostre orgull.
Amb set de llum avances infrangible
vers la certesa del blau puríssim.
Devot d’un Déu sense fronteres,
goses dreçar la sang terrena
al cor d’un cel on bat el prec de l’esperança.
Ah! Si pogués amb tu enlairar-me
per sentir el pols del branc diàfan
que creix al cim del teu coratge.
Si el teu latent impuls coronat d’aura
m’embolcallés enllà dels vents i trobés pau,
aquesta pau perduda en mig de feridors
arbustos d’argelaga.
Obelisc perfecte de perfecte bellesa.
T’envejo!
Envejo el teu destí d’immensitats obertes,
el teu posat, la teva reialesa.
Ah, si pogués en tu endinsar-me!


M.Altarriba

diumenge, 21 de setembre del 2008

LA RODA DEL TEMPS




LA RODA DEL TEMPS


Devoràvem les nits amb el candor dels àngels.
Violoncels suavíssims sota llunes daurades
enarborant els cossos,
el teu i el meu, que sucumbien
embolcallats de desmesura.
Rics i únics.
Hores sense límit, il.limitades hores
rossolant per l'estança vermella...
Devoràvem les nits sense prendre
cap mesura a la roda del temps,
i la roda del temps ens prenia
el gran tresor del goig incontrolable.
Ara, que ja som més adults i assenyats,
ens adonem com mai del rigor de les hores.


M.Altarriba

dijous, 18 de setembre del 2008

A COPS DE REM




A COPS DE REM



A cops de rem
parteix la barca
enllà del port.
Se'n va la llum.
Silenci blanc
d'esquitxos blaus;
llast de desànims
amb gust de sal.
Mar de desig,
mar de neguits.
Es fon la vida
a cops de rem,
a solcs perduts
a maregasses.
Llops mariners
de terra endins
la barca enfonsen.



M.Altarriba

dimarts, 16 de setembre del 2008

DES DE LA NIT DEL COR





DES DE LA NIT DEL COR


Des de la nit del cor
a l'alba dels teus ulls,
abraço l'esperança.
M.Altarriba