VOLÍEM CONQUERIR LES ROSES
"En un desmai de roses mor la tarda"
Rosa Leveroni
Volíem que un esclat de somnis desitjats
florís a les mans toixes.
Volíem que el dolor que ens atordeix
no fos esglai de roses blanques.
Volíem estimar-nos, tant se val.
A mercè de la sort, ens desvetllàvem
esperonats per la fresca il-lusió
que germina en l’esperança.
Donats al sol, alimentàvem
la xardor intensa de l'amor profund.
Érem a prop d’assolir la cançó
quan s’ofegà el virolai a la gola
de la nit més obscura.
I a nosaltres, que volíem
conquerir el recés dels àngels,
se’ns esfullaren als braços
totes les roses del secret verger.
"En un desmai de roses mor la tarda"
Rosa Leveroni
Volíem que un esclat de somnis desitjats
florís a les mans toixes.
Volíem que el dolor que ens atordeix
no fos esglai de roses blanques.
Volíem estimar-nos, tant se val.
A mercè de la sort, ens desvetllàvem
esperonats per la fresca il-lusió
que germina en l’esperança.
Donats al sol, alimentàvem
la xardor intensa de l'amor profund.
Érem a prop d’assolir la cançó
quan s’ofegà el virolai a la gola
de la nit més obscura.
I a nosaltres, que volíem
conquerir el recés dels àngels,
se’ns esfullaren als braços
totes les roses del secret verger.
M.Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada