RIU
Calma mansa, avui el riu,
corser en brau torneig d'aigües agitades,
reposa sense pressa.
Gorja muda, sallent silent.
Espill estès a banda i banda
del vell mur, rovellat de batzegades.
Calma mansa, capciosa.
Il.lusòria calma mansa.
A mig aire, un ocell enfredorit
reclama l'escalfor del niu matern.
I jo, abocada al fons del fons,
invoco al cel llunyà
que em tregui de la panxa del cetaci
per ressorgir, lliure del mal,
i estrenar el cos
tot assajant entre bleixos d'amor
els sons cromàtics de l'alegria.
M.Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada