TRENQUEM LA NIT AMB ONADES SALVATGES

TRENQUEM LA NIT AMB ONADES SALVATGES


Trenquem la nit amb onades salvatges,
i viurem el vaivé de la vela i el rem
estrellant-se pels grenys, cantells vius del desig.
Nostres braços per rems, els cabells per bandera,
per timó juntarem els dos cors restaurats.
Salparem quan la llum enrogeixi la calma,
quan s’encenguin fanals al desert de la mar.
Trenquem la nit, i els crestalls arrissats
banyaran freus i gorgs transparents,
ignorants del pecat.
Retallant el fistó allargassat de les roques,
ens perdrem entre llunes suspeses,
entre espasmes de llum dels estels.
Arquitecte de mots, el teu llavi edifiqui
un castell de nereides al bell mig de la mar,
entre brams de gregal i xisclets de gavina.
Trenquem la nit, i encetarem la vida.

M.Altarriba