dimarts, 3 de juny del 2008

RECORD


RECORD


Eixien perles del front del pare,
duien l’empremta del sol mesell,
el color bru de la terra mare
i el gust asprívol del most novell.

Era petita, i recordo encara
l’esforç solcant-li els plecs de la pell,
els dits ferits per l’esquerpa antara,
i la becaina a l’ombra del tell.

Jo era petita i al front hi veia
la calma isarda dels camps de blat,
i la saó dels gotims que queia

sembrant les hortes del meu llegat.
Avui les fruites de l’epopeia
creixen fecundes al cor damnat.

M.Altarriba