VOL INTERDIT

VOL INTERDIT



Volaves alt, molt alt, inabastable,
lluint la blanca testa per l'atzur,
cridant-me vehement, un crit patètic
que m'omplia d'anhels de llibertat.
Oferta al vent del teu esbatec d'ales,
odiava les xarxes que oprimien
el cos, de temps, separat dels sentits.
De tant en tant, fulles esmorteïdes
de l'eucaliptus ubèrrim s'ajeien
damunt la meva pell amb viu afany
de guarir-me d tanta soledat.
I tu, incessant, resseguint l'àmbit
del clos interdit, cada cop més lluny,
cada vegada més inabastable.

M. Altarriba