ADOLESCÈNCIA
Només una
remor de sang jove.
Eugenio
de Andrade
Floreixen
els clavells a flor de llavi
de
la teva primavera incipient.Galopen juganers aquests quinze anys
que et creixen constantment amb el somriure.
Ets tota un vendaval de cants alegres.
A voltes,
melangiosa, et fas caramell d’alba.
A voltes, ets ocell
volant a lloure per atrapar un somni.
Tot en tu és un èxtasi de fantasia.
Després,
t’encarrelles com l’heura amb mans menudes
per abastar el petó d’un àngel blanc
i abraçar-lo amb tendresa, com si fos la nina
que vigila l’estiu del teu posat.
Et miro amb goig , i la llum del teu rostre
incendia la brossa que m’envolta.
Així te’n vas i tornes sembrant d’or
els terrossos del camp que ja no llauro.
Així et contemplo, corrent com el riu
de sota casa, allunyant-te de mi,
rebel, alegre, viva, audaç, salvatge,
amb una remor fèrtil de sang jove.
Jo, en silenci,
esbrosso
el camí esquerp que pot ferir-te.
M.Altarriba
1 comentari:
M'encanta àvia! moltissimes gràcies! :)
Publica un comentari a l'entrada