VORA EL MAR
T'esperava, àngel meu, dibuixant
el teu rostre de lli al coixí
ensopit de la sorra calenta.
Resseguia el perfil d'infinit
que entreveia entre roques esquerpes,
i et pintava la cara de dia,
i els cabells d'un crepuscle fidel,
i esculpia les formes humanes
d'unes mans afinades, perfectes,
mentre et duia gestant-te en el cor.
Horitzó de magnífics matisos!
T'esperava amb neguit, rebolcant-me
sobre el cos versemblant, fort i bru,
i el plaer que estremia el meu llavi
era intens, era dolç... Eres tu!
M. Altarriba
T'esperava, àngel meu, dibuixant
el teu rostre de lli al coixí
ensopit de la sorra calenta.
Resseguia el perfil d'infinit
que entreveia entre roques esquerpes,
i et pintava la cara de dia,
i els cabells d'un crepuscle fidel,
i esculpia les formes humanes
d'unes mans afinades, perfectes,
mentre et duia gestant-te en el cor.
Horitzó de magnífics matisos!
T'esperava amb neguit, rebolcant-me
sobre el cos versemblant, fort i bru,
i el plaer que estremia el meu llavi
era intens, era dolç... Eres tu!
M. Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada