L'HORA BAIXA M'ATRAPA NUA

L’HORA BAIXA M’ATRAPA NUA



L’hora baixa m’atrapa nua,
desvalguda, sense l’arrop
llangorós dels teus ulls.
He vist el somni arrecerat
a la cala florida de veus.
He palpat la remor del sospir
a les notes finíssimes
del violí del vent.
He olorat el blauet
que estenia els seus pètals
a la llum ignota
del capvespre morat,
i t’he buscat arreu,
fins que l’ocell negre de la nit
amb un presagi d’ombres sinistres
m’ha pres entranya endins
de l’esperança.

M. Altarriba