I T'ESCRIC

I T’ESCRIC



Em ve de lluny la veu que llaura l’aire,
i tanco els ulls per copsar l’onejar
suau i delitós del teu respir.
Claps de silencis s’ofrenen a l’èxtasi
que ressegueix la pell, subtil de fantasies,
i et trobo en el panteix desmesurat
que m’omple tantes tardes de colors.
És quan t’escric, i escric íntimament el goig
de percebre en plenitud les vibracions
d’aquesta passió inviolable.
Tots els sentits s’acreixen i s’emplenen
de l’eco vehement de les teves paraules;
del teu sofriment sanglotat a les fosques.
I t’escric, per fruir del dolor compartit,
per llepar la dolçor de la fruita que em peixes
a l’ombra del teu cos, tendal on m’aixoplugo.
Ja no em queden motius per entristir-me.
Lentament avanço cap al retorn
que em condueix a les portes de l’alba
on la llum és prenyada de metàfores blanes.

M. Altarriba