MATERNITAT
Un bes lliscava,
i el ventre esdevenia
el niu sol·lícit
d’una petita estrella
perduda dins la fosca.
..................................
La nit cobria
la terra assaonada
amb mis espurnes
per fecundar poemes
engrescadors de vida.
..................................
Des de el silenci,
plàcids ressons esclaten
amb simfonies
de somics i rialles
de l’infant que em naixia.
...................................
Et percebia
tan meu, que m’angoixava
pensar que un dia
hauria de donar-te
a un respir més lliure.
.....................................
És lluny el dia
que encisada besava
les galtes xopes
de mi, amb gust de vida
i essència de rosa.
.....................................
El teu somriure
encetava esperances
a flor de llavi;
i el bressol ple somnis
em nodria les hores.
.....................................
Feria ombres
amb lluminosos glavis
perquè els ulls verges
s’omplissin de sol·lícites
transparències d’alba.
.....................................
Vaig inventar-me
estius a mig novembre
per a guarir-te
de la fredor que estronca
la dolcesa de l’ànima.
.....................................
Dolça nostàlgia!
L’esqueix ja s’ha fet arbre
i el tronc recorda
els dies de semença
que el feu niu de la lluna.
.......................................
Quan t’allunyaves
els ulls et reflectien
els dies càlids
de tendres abraçades
i besades de mare.
.......................................
M. Altarriba
