TERRATRÈMOL
NADALENC
És desolador el cor del poble.
Un silenci estrafolari s’escampa
entre les llambordes esquerdissades.
La runa és per arreu.
No queden portes on poder trucar,
només un establia acull el plor del
Nen
que s’encomana amb el gran plor del
món.
La terra, en un estremiment brutal,
s’obre engolint les esperances.
I surto per donar el pit als afamats,
penetro refugis, m’endinso en la pols,
la pols del temps sense futur.
Porto al cistell remeis pels
desvalguts,
i un estel perdut camí de la Pau.
Cerco la llum del sol, una rialla,
cerco l’Amor.
Als arbres, ocells esmaperduts em
sotgen.
Potser, si un cor de rossinyols
valents
enceta el cant i entona una nadala
pregant el teu retorn, potser podríem
salvar
la veu dels desvalguts
i alçar pendons de reconquesta.
Només ens cal saber si et veus amb cor
d‘escoltar el plany antic; si ens pots
curar
la por de l’incògnit desenllaç.
Ens cal saber si podem comptar amb Tu.
Ens pots dir, Jesús, si encara ets amb
nosaltres?
M.Altarriba
Nadal 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada