divendres, 28 de novembre del 2008

MALGRAT EL TEMPS




MALGRAT EL TEMPS


Un gran sospir, crestalls de llum, trencava
a sol ixent.
Resseguint els malucs de les aigües,
endinsant-se en el gorg transparent de la cala,
assolia el silenci del mar.
Tot dins el tot,
desmesuradament perfecte.
La densitat acumulada al corrent
de les profunditats
esclatava en el màgic festeig de les algues,
el plaer desbordava els límits de la sorra.
Conjuntament, malgrat el temps,
se'ns féu palesa l'oculta realitat
que de lluny pressentíem.
Ara, quan tot recomença a girar
i la nit torna a ser una feble presència,
encenent el fanal del record,
tot serà molt més clar, i també molt més dòcil.

M.Altarriba