EM VE LA NIT AMB EL TEU NOM LLEPANT-ME ELS LLAVIS
Em ve la nit amb el teu nom llepant-me els llavis.
Sobre la taula dels pensaments
s’amunteguen els colors càlids
de les paraules pausades,
l’harmònica simfonia
de les teves mans,
el càntic enlairat del teu sospir.
I tot arran de nit.
Com si un bleixar d’estels em desvetllés
per mostrar-me la imatge que em pren
i m’ensenya l’encís de l’ombra,
la bellesa de les aigües ocultes,
el despertar de la galàxia,
la llum que es desprèn de l’obscur,
i aquesta pau que m’acompanya
amb l’eco, allargassat i serè, de la veu,
d’aquesta nit profunda dels teus ulls.
M.Altarriba
Em ve la nit amb el teu nom llepant-me els llavis.
Sobre la taula dels pensaments
s’amunteguen els colors càlids
de les paraules pausades,
l’harmònica simfonia
de les teves mans,
el càntic enlairat del teu sospir.
I tot arran de nit.
Com si un bleixar d’estels em desvetllés
per mostrar-me la imatge que em pren
i m’ensenya l’encís de l’ombra,
la bellesa de les aigües ocultes,
el despertar de la galàxia,
la llum que es desprèn de l’obscur,
i aquesta pau que m’acompanya
amb l’eco, allargassat i serè, de la veu,
d’aquesta nit profunda dels teus ulls.
M.Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada