PLOU
Plou,
els vidres de la sala s'embromen d'avorriment.
El sostre humit degota plors i esquerda
parets defectuoses.
Plou,
la llum opaca desdibuixa
l'espill d'absència dels teus ulls,
el gest enfarfegat de vells silencis,
les pellofes d'unes mans sense futur,
l'enigma que arrossega el gran dolor.
Plou,
i el remoreig insistent s'infiltra
pels porus emmagrits,
no es queixa la sang estintolada,
ni trem el llavi assedegat.
Plou,
i el peu descalç passeja
pels bassals d'un terreny afligit
ferint la pell de l'esperança.
M.Altarriba
1 comentari:
Plou, i l'olor de la terra mullada m'amara els sentits i m'inspira sentiments dolços, i em porta records un mica oblidats...
Bon vespre.
Publica un comentari a l'entrada