EL MEU SILENCI
Entraràs de puntetes, sense fer soroll,
i t’arrauliràs prop del meu silenci
on guardo el murmuri suau
de les paraules mig dites,
on hi belluguen foscants prenyats
de veus, o d’una sola veu, oidà!
la teva veu que em ressona
a les ocultes parets de l’ànima.
Entraràs de puntetes, poc a poc,
per no desfer l’encant dels moments
silens i densos de l’abraçada;
de la fonda comunicació
que la mirada descobreix.
Per no malmetre els llargs
i dialogats silencis
que m’ofereix la solitud del dia a dia.
T’arrauliràs a prop, molt a prop meu,
per sentir els acords musicals
del clos sagrat on intimo amb la bellesa.
I amb el cap sobre el meu pit oiràs
les més formoses paraules d’amor
que mai, seria capaç de pronunciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada