SOLS SÉ
Sols sé de tu que m'omples el silenci,
que et busco amb zel quan tanco les parpelles,
que ets per a mi quelcom imprescindible.
Sols sé que ets meu, tan meu com aquest aire
que m'amoxaina el cos mansoiament.
Sé que ets la fe d'inesperats prodigis,
crepuscle encès de llums agosarades,
que ets vida i veu del meu profund sentir.
En tu esdevinc ressò d'un alt mestratge
i alço amb més bri la llança del combat.
Perquè és de tu que aprenc a ser més lliure.
M. Altarriba
2 comentaris:
Jo sols sé que els teus mots són una dansa a l'esperit, són els estels en la foscor, són el foc quan fa fred..., són la pau en el silenci, la companyia en el temps de pluja...
Des del far bona nit.
onatge
I jo sols sé que sé copsar en els mots del poeta, el sentiment i la complicitat que ens uneix amb la paraula.
Des del Salt Lent, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada