T'HE RECORDAT, PERDUDA ENTRE GLICINES
T'he recordat perduda entre glicines
i lluny del maig que vaig perdent
de mica en mica.
És bell l'entorn!
Un sol de foc amoroseix la pell glaçada.
La desraó rau en el cau de l'au,
quan a mig jorn una òliva aixeca el vol,
ferida de llum,
tota ella recança.
M.Altarriba
4 comentaris:
Un poema profund, per rellegir a poc a poc per copsar-ne tot l'almívar que duu...
Una abraçada.
onatge
Gràcies, Onatge, és una mica difícil d'interpretar però té lògica si es comença analitzar el contrasentit del vers cinquè.
Fins a la propera.
Donadesal
Hola Dona de sal, gràcies per la teva ajuda. Sí, ara llegint i interpretant el cinquè vers...
"Un sol de foc amoroseix la pell glaçada."
De vegades quan la carícia du foc, nosaltres tenim el cos de gel, els peus de cendra i les mans de mai més... I esdevenim camí d'horitzó. Perdem la flor i el vent fa viatjar els nostres pètals... -podria continuar, però ja sé que sóc pesat-.
Una abraçada d'ara i aquí.
onatge
No ets pesat no, el que ets és un poeta de cap a peus.
donadesal
Publica un comentari a l'entrada