ASSEDEGADA
M’abeuro de la sal dolcíssima
d’una llàgrima vessada per mi.
És a dins de la mar
on roman el sospir
enyorat del meu si.
No s’ofega, però,
el bramul contumaç
de la força del somni.
En el balm hi pernocta
el fragment d’un petó
fecundat per una alga.
Entre el mar i els teus ulls,
malenconiosament vagarejo.
M. Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada