MONOTONIA
És de plom l'oratjol i encomana
un feixuc malestar, una angoixa
que mastego i m'empasso dòcilment.
De bon matí, un estol d'afamades gavines
trenquen silencis obscurs, i encetem
un blau cel massa net per ser autèntic.
Tenim un parterre florit
amb rosers d'artifici;
desdejuni de premsa i cafè,
i hem après un "bon dia" educat,
una mitja rialla aplicada
i un diàleg obtús que emfarfega.
Sort del sol que ofereix llibertats
i la mar ens deslliura del tedi!
És la roda del temps que oprimeix i aclapara.
M.Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada