dimecres, 24 de setembre de 2008

ARC IRIS




ARC IRIS


Qui ets, que surts, i et fons, i em deixes
projectes esquinçats de llum incerta?
Com ets, si al punt que em tens vençuda,
rebutges tornassols per fondre’t dins la nit?
Vestit de mil colors, avui posaves
enfront del meu palau de solituds.
Damunt d'un jaç de núvols esperpèntics,
que disfressava el teu capteniment,
em reptaves a seguir-te,
o a deixar-me, contemplant, obstinada,
el punt confús del teu retorn,
engolit pel temporal que m'aterra.


M.Altarriba