divendres, 3 d’octubre de 2008

PER SEMPRE




PER SEMPRE


M’adormiré en la tarda blava dels teus ulls,
i navegaré per les nines humides
delitant-me d’abrilats colors.
Resseguiré rutes fressades per les estrelles,
rebolcant-me en abismes de llum.
M’amararé de la saba salada
perduda en el llac del llagrimall.
Clouràs les parpelles, i em quedaré
dins de la tarda blava dels teus ulls
per sempre.

M.Altarriba

1 comentari:

onatge ha dit...

"Per sempre", no sé si és un poema molt llarg o una metàfora molt curta, o un sentiment sense mesura... "Per sempre", és bonic, i més amb la sinceritat que ha estat dit i escrit... La tarda blava, perdurarà en el temps dels temps... I el llagrimal dels seus ulls sempre serà la font de la teva set... "Per sempre", és la pluja de la fidelitat, el vent que du la brisa, el fruit qeu feu madurar...
No pateixis que ja acabo.

Una abraçada per sempre.
onatge