dimarts, 23 de setembre de 2008

XIPRER DE CEMENTIRI




XIPRER DE CEMENTIRI


Ah, si pogués en tu endinsar-me
i aconseguir la vida invicta que
xucles de cendres ferides de mort,
d’aquesta mort temuda que et festeja l’arrel.
T’admiro! Gallard i prominent, enlaires
esplets de branques assaonades
d’innombrables desitjos soterrats.
La teva força és la nostra força,
el teu orgull, el nostre orgull.
Amb set de llum avances infrangible
vers la certesa del blau puríssim.
Devot d’un Déu sense fronteres,
goses dreçar la sang terrena
al cor d’un cel on bat el prec de l’esperança.
Ah! Si pogués amb tu enlairar-me
per sentir el pols del branc diàfan
que creix al cim del teu coratge.
Si el teu latent impuls coronat d’aura
m’embolcallés enllà dels vents i trobés pau,
aquesta pau perduda en mig de feridors
arbustos d’argelaga.
Obelisc perfecte de perfecte bellesa.
T’envejo!
Envejo el teu destí d’immensitats obertes,
el teu posat, la teva reialesa.
Ah, si pogués en tu endinsar-me!


M.Altarriba