dijous, 15 de desembre del 2011

LA PAU D'AQUEST NADAL



LA PAU D’AQUEST NADAL



El fred viu porta abric de paraules amables,
va tapat, això sí, amb caputxa de por,
però dins del sarró branquillons de ginesta
han brotat a destemps, sense llum ni saó.

Les nadales i els bels han unit partitures
i si el cel plora flors pel dolor més punyent,
l’anhelat manifest ens refà l’esperança
d’un Advent més humà, d’un Nadal diferent.

Es desfeia el conjur un captard de maragda,
quan el vespre es vesteix amb pijama de sol,
quan el somni es fa dolç i s‘estoven les ànsies,
quan és fàcil resar per calmar el desconsol,

quan s’arrapa a la pell aquell cant d’al•leluia
que esgarrifa la nit, de tan tendre i suau,
quan se sent que l’Infant ha esclafit en rialles,
quan a fora el Portal s’hi celebra la PAU.



Montserrat Altarriba






dilluns, 14 de novembre del 2011

SORTIDA A LA " MATERNITAT D'ELNA"

                                                             Amb Assumpta Montellà
La platja d'Argelés

                                                    Tomba del poeta Antonio Machado

 Cementiri dels espanyols exiliats a Argelers

                                                            La Maternitat d'Elna

L'heroïna de la Marternitat d'Elna
Elizabeth Eidenbenz


GLOSSA D’UN INFANTAMENT

Arran de la lectura de: “La Maternitat d’Elna” d'Assumpta Montellà



Vençuts i humiliats, els perdedors
avancem vers la fam d’una França inhòspita
amb la por arrapada a la pell.
Hem fugit despullats, hem esbalçat records,
i el passat l’enterrem als Pirineus.
França és tota grisa i tota blava;
grisa dels llargs sorrals alçats per tramuntanes,
blava del mar immens que ens barra el pas,
i ens fa de tornaveu dels greus gendarmes,
d’aquells lladrucs mesquins que borden: Allez, allez...
Filferros espinosos barrant el camp d’Argelers
m’esgarrinxen el cor com l’argelaga.
He guardat els colors a la capsa dels fils
que porto amagada a la butxaca de l’ànima,
i un terròs del meu hort que servo amb zel
al palmell constret de la ma enutjada.
El joiell del meu ventre germina
la tendra llavor de l’hora perfectiva.
Sebollit el país, prohibida la parla,
tancades les comportes del retorn,
el mal tracte em fereix les cavitats.
El cos gràvid, feixuc, la pensa mutilada,
avortats els anhels, foraviat l’amor...
¿em queda solament la por del batec dèbil
que es gesta tement la llum?
¿o bé, estic gestant l’esperança del somni
que es belluga dins d’aquest clos damnat?
Les llàgrimes caient impotents humitegen
la màrfega atrotinada,
l’únic arrop que em queda del desarrelament.
En mig del desesper pareixo l’alba.
Sorra, sang, aigua, dolor,
crit, plor, vida... mortalla.
Tot en un instant.
Nascut el fill, la fam, el fred...
La mort, l’única sortida!

Embolcallant-lo de mar,
allibero la nit dels seus ullets d’estrella.

M.Altarriba

dilluns, 24 d’octubre del 2011

OBSTINADAMENT




OBSTINADAMENT

Obstinadament avanço sense por
pels marges que esgarrinxen
la cuirassa que, capa a capa,
ha anat ocultant la part sensible
de la carn damnada.
M'agrada caminar per la via morta
del meu somni tossut.
A voltes, rendida, m'assec a la pedra
solitària que em fa d'amiga.
La passivitat del descans em rebel.la
i continuo avançant
per pedregams perillosos.
Sé molt bé que res no serà
com jo voldria, que seguiré
ferint la pell agosarada
que cerca la blancor virginal de la neu
a terrossos ressecs de fites malmeses.

Amb tot i això, m'agrada caminar
per la via morta del meu somni tossut.

 M.Altarriba

dilluns, 26 de setembre del 2011

JA TINC EL COFRE


                                         
JA TINC EL COFRE


Ja tinc el cofre
que guardarà les muses
i els pronoms febles.
Els forts, no temis, vida,
els guardo dins de l'ànima.

M. Altarriba

diumenge, 18 de setembre del 2011

SI FOS NENÚFAR



SI FOS NENÚFAR

Si fos nenúfar
dins la clara llacuna
dels ulls que estimo,
perennement ufana
matisaria l'iris.


M. Altarriba

dimecres, 15 de juny del 2011

AQUEST TEMPS



AQUEST TEMPS


Ha arribat el bon temps de cireres vermelles,
aquest temps delitós on encara rellotges de sorra
ens controlen l’anhel. Oh, bell somni de mar!,
limitat i oprimit per les pors invisibles
d’un oreig insistent a les aigües salades.
A mercè del llagut, mantenim el desfici
que es debat a mestrals i temudes tempestes
escruixint el silenci de les nits nuvoloses.
Descobrim al ponent el desig de percebre
un capvespre brillant i unes albes mel.líflues
a la gropa de l’ona creixent de l’amor.
I en un temps transparent com cristalls de rosada,
procurem retenir l’incansable embatol
ran de port, i tenim a la taula cireres vermelles
que ens conviden a viure la tarda i gaudir
d’aquest temps que ens ensenya crepuscles zelosos,
d’aquest temps que ens pertany, malgrat tot, plenament.

M. Altarriba

dissabte, 7 de maig del 2011

SOLS SÉ








SOLS SÉ


Sols sé de tu que m'omples el silenci,
que et busco amb zel quan tanco les parpelles,
que ets per a mi quelcom imprescindible.
Sols sé que ets meu, tan meu com aquest aire
que m'amoxaina el cos mansoiament.
Sé que ets la fe d'inesperats prodigis,
crepuscle encès de llums agosarades,
que ets vida i veu del meu profund sentir.
En tu esdevinc ressò d'un alt mestratge
i alço amb més bri la llança del combat.
Perquè és de tu que aprenc a ser més lliure.

M. Altarriba

dimarts, 29 de març del 2011

SALLENT

SETMANA CULTURAL 2011
Del 9 al 17 d'abril

RECITAL DE POESIA, MÚSICA I DANSA





      DIJOUS, 14 D'ABRIL, A 2/4 DE 9 DEL VESPRE


Recital de poesia, música i dansa " Melodia de mots en dansa" a càrrec de Montserrat Altarriba, amb la col·laboració de "l'Escola Tot Dansa" i l'Escola Municipal de Música "Cal Moliner",  al Centre Parroquial de Cabrianes.
Hi esteu tots convidats!


dissabte, 19 de febrer del 2011

JUNTS CAMINÀREM



JUNTS CAMINÀREM

Junts caminàrem
fins a perdre's els cossos
dins l'aura fèrtil
d'una tarda gestada
amb sement de poemes.

M.Altarriba

dimecres, 16 de febrer del 2011

JUNTS MASTEGÀVEM



JUNTS MASTEGÀVEM

Junts mastegàvem
petits brotets d'espígol
i amb foc de besos
rendíem tanys melosos
per fer-ne confitura.

M. Altarriba

dimarts, 15 de febrer del 2011

S'HA FET TAN GERDA



S'HA FET TAN GERDA



S'ha fet tan gerda
l'espiga que amoixaves,
que és la miroia
d'ocells i papallones
i del sol que la daura.


M.Altarriba

divendres, 7 de gener del 2011

AL LLARG DEL TEMPS



AL LLARG DEL TEMPS




Hem travessat el desert amb la follia
d’un oasis mirífic on guarir
la nit desesperada.
Hem vist créixer els sembrats amb el desig
de recollir el fruit per a saciar
la fam que ens consumia,
però ens hem perdut dins de la nit dels segles
sense una embosta d’aigua per a guarir
la xardor enganxada a la gola
del desassossec,
i s’han cremat els camps on hi havia
el mannà, que esperançat,
floria esponerós.
Només ens queda el crit, un crit profund,
interminable, que eixorda
les orelles del passat, i atordeix
la fe que ens queda per a desitjar-nos.
Com sobreviurem a tants estralls?
Com trobarem el foc i el joc que retenim
entre l’espessa mel de la saliva?
Sort de les mans que no han perdut el tacte
de la pell enamorada.
Sort del silenci prenyat de tanta espera
però fecund de compromís.
Sort del feliç dolor de la ferida
que encara sagna l’impossible humor
que ens volem beure.
Sort de l’espluga, que em preservat,
infranquejable, del sentiment.


M.Altarriba