dissabte, 7 de maig del 2011

SOLS SÉ








SOLS SÉ


Sols sé de tu que m'omples el silenci,
que et busco amb zel quan tanco les parpelles,
que ets per a mi quelcom imprescindible.
Sols sé que ets meu, tan meu com aquest aire
que m'amoxaina el cos mansoiament.
Sé que ets la fe d'inesperats prodigis,
crepuscle encès de llums agosarades,
que ets vida i veu del meu profund sentir.
En tu esdevinc ressò d'un alt mestratge
i alço amb més bri la llança del combat.
Perquè és de tu que aprenc a ser més lliure.

M. Altarriba