diumenge, 21 de setembre de 2008

LA RODA DEL TEMPS




LA RODA DEL TEMPS


Devoràvem les nits amb el candor dels àngels.
Violoncels suavíssims sota llunes daurades
enarborant els cossos,
el teu i el meu, que sucumbien
embolcallats de desmesura.
Rics i únics.
Hores sense límit, il.limitades hores
rossolant per l'estança vermella...
Devoràvem les nits sense prendre
cap mesura a la roda del temps,
i la roda del temps ens prenia
el gran tresor del goig incontrolable.
Ara, que ja som més adults i assenyats,
ens adonem com mai del rigor de les hores.


M.Altarriba