dilluns, 20 de maig del 2013

CIUTAT DELS MORTS, CAIRE


  I.E.S. LLOBREGAT DE SALLENT
 
CIUTAT DELS MORTS. CAIRE,
de
Montserrat Altarriba, a quatre veus

Avui us presentem un tast del cinquè poemari que ha publicat Montserrat Altarriba, la nostra poetessa de Sallent. Els altres quatre, recordem-los, són: DE SOBTE S’ALÇA UN MUR RAN DE MIRADA (1992). TORNASSOLS (1998). LLUM DE POSTA (2007). UNA IMATGE I DOS POETES (2007), obra col·lectiva amb  Miquel Viñas (fotògraf) i Joan Asensi (poeta). Com vàrem fer per Nadal amb un poema de CLIMENT FORNER, aquesta vegada repetim l'experiència de traduir poesia a les  llengües objecte d'estudi del nostre institut, amb un poema del llibre que MONTSERRAT ALTARRIBA ha presentat aquest Sant Jordi i del qual ja en vàrem fer ressò en una entrada anterior.
 
 
 

                                                                                                 Cementiri d'Egipte, on hi conviuen famílies sense recursos.
                                                                                                                    Foto: Monserrat Altarriba


CIUTAT DELS MORTS. CAIRE
 
 Em cou palpar la mort.
La terra malva del Caire em puny.
Principi i fi convivint
dins el clos sagrat d'un cementiri.
Contrast macabre i alhora humà
del present dins les tombes
Mort i vida compartint veus i silencis,
crits d'infants ressuscitant l'alba,
somnis adolescents de funest despertar,
flors a l'ampit de nínxols i finestres,
ocells picotejant engrunes descompostes.
Ens cal recomençar, plantar rosers
a terres fèrtils, i fer rajar l'aigua
de la puresa per rierols
plens de nens que juguin a lleure
amb un somriure innocent als llavis.
 
                                                                Poema original de Montserrat Altarriba.

 VILLE DES MORTS. CAIRE

 Ça me brûle de palper la mort.
La terre mauve du Caire me lancine.
Principe et fin qui convivent
dans l'enceinte sacré d'un cimetière.
Contraste macabre et au même temps humain
du present dans les tombes.
Mort et vie en partageant voix et silences,
cris d'enfants en ressuscitant l'aube,
rêves d'adolescents de funeste réveil,
fleurs au bord des niches et fenêtres,
oiseaux en picorant miettes decomposées.
Il faut recommencer, planter des rosiers
dans terres fertiles, et faire couler l'eau
de la pureté par ruisseaux
pleins d'enfants qui jouent
avec un sourire innocent aux lèvres.
 
Traducció: alumnes de 4t ESO
 
                                    
    LA CIUDAD DE LOS MUERTOS. EL CAIRO

Me   angustia palpar  la muerte.
La tierra malva del Cairo me hiere
Principio y fin conviviendo
Dentro del recinto sagrado de un cementerio.
Contraste macabro y al mismo tiempo humano
Del presente dentro de las tumbas.
Muerte y vida compartiendo voces  y silencios,
Gritos de niños resucitando el alba,
Sueños adolescentes de funesto despertar,
Flores en el alfeizar de nichos y ventanas,
Pájaros picoteando migajas descompuestas.

Es necesario volver a empezar, plantar rosales
En tierras fértiles, y hacer  fluir el agua
De la pureza por riachuelos
Llenos de niños que jueguen ociosamente
Con una sonrisa inocente en los labios.

                                                                          Traducció: alumnes 2n Bat.
 

 

dissabte, 4 de maig del 2013

TRES POETES DE CASA, A CASA