diumenge, 12 d’octubre de 2008

JA ÉS TARD





JA ÉS TARD


Obro la tarda pel finestral dels anys
i s'esdevé un ocre corsecat
la llum que m'il.lumina.
El roure resta verd, més ai! els fruits
es podreixen barrejats amb la fullaraca
que s'estén dessota seu.
Ja és tard, és massa tard per reflorir,
el fred es recargola pel damunt
del turonet de les Forques.
S'entreveuen els xiprers
de la vall del silenci, i el sol
no m'escalfa les mans pansides.
Resignada, o tal volta furiosa,
escric l'empenta de la sang que es rebel.la
perquè no creu en decadències,
i esplaio el somni, el desig, la vida
pel corrent del riu que em banya
el delit enderrocat.


M.Altarriba