Per a commemorar els 20 anys
de
de
"PALLASSOS SENSE FRONTERES"
EL SOMNI JA TÉ VINT ANYS
EL SOMNI JA TÉ VINT ANYS
Fa vint anys un pallasso roda-soques
descobria l’angoixa d’uns ulls blaus
i la ganyota oscada del somrís.
Jonàs portava la tristesa esquerpa
arrapada a la pell de les parpelles.
Un temps buit de matís fendia el somni
innocent de l’infant sense futur,
quan de sobte, un farcell humil desplega
la màgia vital de l’alegria
enmig de les deixalles putrefactes.
Vestit de coloraines, un mim destre
dibuixa estels als pòmuls del petit.
Batega amb goig el pit esvalotat,
i el rostre, absent d’expressió,
estrena l’esclafit d’una rialla
que ofega la misèria i el plany
enrajolant les galtes d’en Jonàs.
El cel s’omple d’estols de papallones,
als arbres hi refilen els ocells,
el clown obre el bagul de l’esperança
i Jonàs riu, i riu molt més encara
quan es veu reflectit al bassiol
amb un gran nas vermell i uns llavis vius
embetumats d’il·lusió escarlata.
descobria l’angoixa d’uns ulls blaus
i la ganyota oscada del somrís.
Jonàs portava la tristesa esquerpa
arrapada a la pell de les parpelles.
Un temps buit de matís fendia el somni
innocent de l’infant sense futur,
quan de sobte, un farcell humil desplega
la màgia vital de l’alegria
enmig de les deixalles putrefactes.
Vestit de coloraines, un mim destre
dibuixa estels als pòmuls del petit.
Batega amb goig el pit esvalotat,
i el rostre, absent d’expressió,
estrena l’esclafit d’una rialla
que ofega la misèria i el plany
enrajolant les galtes d’en Jonàs.
El cel s’omple d’estols de papallones,
als arbres hi refilen els ocells,
el clown obre el bagul de l’esperança
i Jonàs riu, i riu molt més encara
quan es veu reflectit al bassiol
amb un gran nas vermell i uns llavis vius
embetumats d’il·lusió escarlata.
Montserrat Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada