dimecres, 4 de març de 2009

DIC EL TEU NOM


DIC EL TEU NOM



Dic el teu nom i esdevé primavera
tot el fossat on arrela el meu plany.
Fuig l’esparver que s’enduu urc i engany,
i el rossinyol em refà la drecera.

S’obre un temps ple de la joia que espera
feixes enllà, on el somni em pertany.
M’invento un cant que alliberi l’afany,
i em llenço a mans de la nit fetillera.

Dic el teu nom i em responc jo mateixa,
perquè ets cabdell de la flonja madeixa
que he debanat amb la seda del zel.

Dic el teu nom i m’empasso una a una
totes les lletres, tastant la fortuna
d’assaborir dels teus llavis de mel.

M. Altarriba