dissabte, 7 de març de 2009

COM MÉS T'ALLUNYES




COM MÉS T'ALLUNYES


Com més t’allunyes,
més i més te m’apropes,
ocell que et dreces
vers la càlida cala
d’aquest meu cos que et nia.


M. Altarriba

1 comentari:

onatge ha dit...

Hola Dona de sal, perdona que entri així a casa teva, però m'ha semblat que la porta estava només ajustada... És un mal costum que tinc que quan veig un poema que m'agrada intento embastar quatre paraules. He trobat el teu blog per atzar, i la veritat és que m'agrada.

Potser no t'allunyes
i sóc jo que no et veig...

O és el sol del teu cos
que m'enlluerna i només
arribo fins a tu
amb la brisa de la carícia...

Salut.
onatge