dissabte, 21 de juny del 2008

PREGÀRIA




PREGÀRIA


Temps, temps sobre el temps.
Irrepetiblement iguals, les passes
maseguen les pedres del temps.
Només m’enduc, del fregadís contacte,
la pell torturada dels peus,
avançant vers la clara foscor
del Silenci.
Aleno temps per a guarir-me
l’ofec del plor.
Teranyines de pols
d’una nit sense somni
se’m cabdellen als ulls.
Amb un llenguatge mut, les roses
m’animen a salvar-me.
Mes ai! Li falta temps, al pensament,
pel prec d’amor que necessito.
Deixa’m, oh Déu, un lapse
per a reconstruir-te el Rostre.


M.Altarriba